dijous, 2 de febrer del 2017

MAQUINES I MECANISMES 2





 Freqüències i relacions de transmissió de les politges

Si anomenem n1 i n2 les freqüències de rotació de la politja motriu i conduïda, respectivament, i D1 i D2 els seus  diàmetres, la relació de transmissió (i) la podem calcular fent servir l’expressió:
𝑖=𝑛2𝑛1=𝐷1𝐷2
En funció dels diàmetres i la disposició de les corretges, amb dues politges podem tenir 
quatre possibles acoblaments:


Per determinar la freqüència de rotació, fem:

𝑖=𝑛2𝑛1=𝐷1𝐷2 ; 𝑛2=𝑛1𝐷1𝐷2=1500150100=2250 rpm
Per determinar la relació de transmissió:

𝑖=𝑛2𝑛1=22501500=1,5





Transmissió per engranatges

Els engranatges estan constituïts per  rodes dentades, de manera que les dents de l’una s’insereixen dins de l’altra. 
S’usen quan els eixos entre els quals s’ha de transmetre el moviment són molt propers. 
Els engranatges més comuns són: els  helicoïdals, els  rectes i els  cònics.
Fig.2.51 . RectesFig.2.49 . Engranatges rectes en l’interior d’un rellotge


Les  principals característiques són: transmissió molt fiable i exacta, ja que no existeix el lliscament entre rodes. 
Poden transmetre esforços elevats. No són útils per a transmissions a distància.

Velocitats i relacions de transmissió dels engranatges
Si anomenem n1 i n2 les velocitats de rotació de l’engranatge motriu i conduït, respectivament,
 i z1 i z2, el seu  nombre de dents, la relació de transmissió (i) la podem calcular d’aquesta manera:

𝑖=𝑛2𝑛1=𝑧1𝑧2
En aquest tipus de transmissió, les dues rodes giren sincronitzades, però en sentit contrari. 
En funció del nombre de dents de les rodes, tenim  sistemes reductors  multiplicadors de velocitat.










MAQUINES I MECANISMES





MAQUINES I MECANISMES

Un mecanisme és un conjunt de peces (barres, politges, guies, etc.) que fan funcions de guiatge, transformació i transmissió del moviment relacionat amb les forces que actuen en una màquina.

Resultat d'imatges de mecanisme

Mecanismes de transmissió del moviment
Els mecanismes de transmissió del moviment permeten passar el moviment d’un eix a un altre, modificant la velocitat i el sentit de gir. Els més importants són: transmissió per engranatges, per  cadenes i per  corretges.












La  relació de transmissió(i) indica el nombre de voltes que fa l’eix conduït (n2) per cada volta que fa l’eix motriu (n1) .






Matemàticament, la relació de transmissió s’expressa així:
𝑖=𝑛2𝑛1
i = relació de transmissió (no té unitats)
n1 = freqüència de rotació de l’eix motriu o de la roda motriu (rpm)
n2 = freqüència de rotació de l’eix conduït o de la roda conduïda (rpm)

En funció del resultat de l’operació, podem tenir:
  1. i >1: la roda conduïda gira més ràpidament; per tant, és un sistema  multiplicador de velocitat.
  2. i <1: la roda conduïda gira més a poc a poc; per tant, és un sistema  reductor de velocitat




Fig.2.41 . Transmissió per engranatgesFig.2.40 . La maneta fa moure l’eix motriu solidari a la roda motriu (vermella). Aquesta transmet el moviment, mitjançant la cadena, a la roda conduïda (blava) i fa girar la busca que es troba solidària a l’eix conduït.








En una transmissió per politges, la motriu gira a n1 = 300 rpm i la conduïda gira a n2 = 600 rpm . Calcula quina és la relació de transmissió. Es tracta d’un sistema reductor o multiplicador de velocitat?
Apliquem l’expressió de la relació de transmissió:
𝑖=𝑛2𝑛1=600𝑟𝑝𝑚300𝑟𝑝𝑚=2


Transmissió per corretges
Una de les aplicacions més importants de les politges és la transmissió d’un moviment giratori o de rotació d’un eix a un altre paral·lel. La  corretjaés un sistema flexible i molt apropiat per dur a terme aquest tipus de transmissió. La corretja més usada és la de tipus  trapezial, però també s’usen les  planesi les  dentades.
Les  principals característiquessón la facilitat i senzillesa per transmetre el moviment a llarga distància. No necessita un gran manteniment i és un sistema silenciós. Per contra, la corretja pot lliscar entre les politges i no és adequada per transmetre grans forces.