El procés tecnològic de la comunicació

 Comunicar és transmetre informació entre un emissor i un receptor. Però perquè hi hagi comunicació cal considerar un conjunt d’elements que la fan possible.

En la comunicació, hi intervenen diferents elements necessaris perquè aquesta es produeixi: 

l’ emissor, el   canal de transmissió, el   receptor, el   codi de comunicació.

Les interferències(soroll) dificulten la transmissió de la informació.

El   codi de comunicació és el conjunt de símbols i regles per construir un missatge. Són codis de comunicació: el llenguatge de signes, les llengües, els senyals de trànsit, el codi ASCII, el sistema MP3 de compressió de so

Les interferències són fenòmens que alteren el missatge, dificultant la seva transmissió o integritat. Un soroll molt fort és una interferència acústica; la boira dificulta la visió dels senyals de trànsit; una llum molt intensa dificulta la lectura d’una pantalla.

Les telecomunicacions

La transmissió d’informació a distància ha estat en evolució constant des dels senyals de fum i les banderes. És a finals el segle xix que el domini de l’   electricitati l’   electromagnetismeimpulsen definitivament les telecomunicacions modernes.

La   telegrafia elèctrica per cable(Morse, 1833) va ser el punt de partida dels avenços de què avui podem gaudir. El pas següent fou la transmissió de la informació, en codi Morse, sense la necessitat del cable de connexió entre l’emissor i el receptor (Marconi, 1901). El domini de les   ones electromagnètiquesva permetre aquest important salt tecnològic.

El   cable de coure és conductor de l’   electricitat i, per tant, la informació es transmet variant la tensió o del corrent elèctric. El dispositiu d’emissió adequa el senyal elèctric perquè pugui ser portador de la informació i ser desxifrat en el dispositiu de recepció. És el canal emprat en les línies de telefonia i dades, ADSL.

El cable de   fibra òptica és «conductor» de   llum. La informació es transforma en impulsos de llum que viatgen a gran velocitat. Es fa servir en conexions a internet a molt alta velocitat i en serveis de televisió per cable.

Les   ones electromagnètiques es constitueixen en un canal de transmissió que pot viatjar per l’atmosfera terrestre i l’espai, sense cable. La informació s’hi incorpora variant paràmetres de les ones. Aquest és el canal emprat per un sistema Wi-Fi o la ràdio. Les seves característiques fan possible l’ús de satèl·lits de comunicacions que orbiten al voltant de la Terra.

La   telefonia ha permès la comunicació de veu persona a persona, de manera bidireccional, primer en ubicacions fixes mitjançant cable i, posteriorment, en ubicacions mòbils amb la telefonia sense fils.
La   telefonia mòbiles basa en la transmissió bidireccional d’ones electromagnètiques, de manera que una xarxa d’antenes terrestres dóna servei de cobertura als terminals de la seva àrea.
La ràdio és un sistema de comunicació que empra les ones electromagnètiques com a canal de transmissió.